Seminari de Psicoanàlisi de Tarragona
Formacions Clíniques del Camp Lacanià
Seminari
de Fonaments
Curs 2011-2012
Com s'interroga un cas clínic?,
Referències del text “L'ètica de la psicoanàlisi”,
de Jacques Lacan
Amb aquest Seminari de Fonaments inaugurem una nova forma de treball: en cada sessió hi haurà dues parts: en la primera, un dels participants presentarà l'exposició de la lectura d'un text referencial del llibre VII del Seminari de Jacques Lacan: “L'ética de la psicoanàlisi”; en la segona part, el docent encarregat de cada mòdul exposarà des del seu punt de vista les diverses qüestions a tenir en compte a l'hora d'interrogar l'exposició d'un cas clínic per tal de poder afinar sobre el diagnòstic diferencial, la posició de l'analista i la direcció de la cura, així com la manera de plantejar l'exposició una presentació clínica. Entenem que això pot ajudar a treure millor partit de les exposicions clíniques i teòriques del nostre Seminari de Textos i de Casos Clínics. Al mateix temps pot ajudar a aprofundir en els conceptes que es despleguen en els textos de Freud i Lacan.
| Calendari de 19:30 a 21:00 hores (15 hores lectives) | ||
| I. Interrogació de la clínica freudiana - Manel Rebollo | ||
1 |
20-octubre-11 |
1.1. Aristòtil: “Ètica a Nicòmac”; Rosa Salmons 1.2. Què diu el pacient. I què demana? |
2 |
03-novembre-11 |
2.1. Freud, S.: “El Malestar en la Cultura”; Cristina Santiago 2.2. Formalització del símptoma i entrada en anàlisi |
3 |
17- novembre-11 |
3.1. Kant, E.: “Crítica de la Raó Pràctica”; Anna Arriols 3.2. Les formacions de l'inconscient |
4 |
15-desembre-11 |
4.1. Freud, S.: “Més enllà del principi del Plaer”; Araceli Luque 4.2. Neurosi infantil i novel·la familiar |
5 |
12-gener-12 |
5.1. Sade, M.: “La Filosofia al Tocador”; Franc Estévez 5.2. Exposició clínica d'una pràctica: Pilar Julià |
| II. Interrogació lacaniana de la cínica Montserrat Pallejà | ||
6 |
26-gener-12 |
6.1. Freud, S.: “Introducció al narcisisme”; Pilar Julià 6.2. Què és una interpretació i com funciona? |
7 |
9-febrer-12 |
7.1. Freud, S.: “Pulsions i destins de pulsió”; Isaias Mena 7.2. Localitzar el saber, el desig i el gaudi. |
8 |
23-febrer-12 |
8.1. Freud, S.: “Moisès i el monoteïsme”; Carina García 8.2. Interrogar l'estructura: psicosi, neurosi, perversió |
9 |
8-març-12 |
9.1. Freud, S.: “Tòtem i Tabú”; Montserrat Porta 9.2. Exposició clínica d'una pràctica: Dolors Sans |
| III. Com es construeix un cas clínic - Isidre Bosch | ||
10 |
22-març-12 |
10.1. Freud, S.: “La Negació”; Francesc Masnou 10.2. Què em fa pregunta del cas que presento? |
11 |
12-abril-12 |
11.1. Sòfocles: “Antígona” ; Carina García 11.2. Situar els viratges de la cura |
12 |
26-abril-12 |
12.1. Freud, S.: “Anàlisi acabable i inacabable” ; Francisco J. García 12.2. Producció dels S1 |
13 |
10-maig-12 |
13.1. Freud, S.: “Dol i melancolia”; Dolors Sans 13.2. Exposició clínica d'una pràctica: Carina García |
Direcció
Isidre BoschInformació
Tel 977 227 344
Movil 616 244 711Lloc
Sala d'actes de la Delegació de Tarragona del COPC. Ramon i Cajal 11, 1r. 2ª TarragonaHorari
de de 19.30 a 21.00 hores (20 hores lectives)Preu
250€
200€ > Inscrits al STCC (Seminari de textos i casos clínics)
140€ > Estudiants menors de 25 anys - inclou 2 crèdits lliures a la URVCertificacions
2 crèdits lliures de la URV i certificats d'assistència i aprofitament del Seminari de Psiconàlisi de Tarragona.Organitza
Seminari de Psicoanàlisi de Tarragona - Camp LacaniàInscripcions
Cal fer un ingrés amb la quantitat corresponent, al
cc 0081-0164-04-0001183024 de Banc SabadellAtlantico a nom de la persona inscrita indicant com a concepte: Seminari de Fonaments, abans del 15 d'octubre de 2011
Enviar un mail amb el nom complet, NIF, adreça postal completa (amb codi postal), telèfon i mail de contacte a mrebollo@spt.cat .
Curs 2010-2011
La Transferència,
Llibre 8 del Seminari de Jacques LacanLa transferència constitueix el principal poder de les pràctiques clíniques, no sols de la psicoanàlisi, encara que solament la psicoanàlisi ha estat capaç d'aïllar conceptualment aquesta constant que està en el fonament de les relacions humanes, i que té conseqüències en l'accés del subjecte al saber.
La transferència no és sols el “trasvasament” d'aquelles mocions afectives infantils a les noves relacions que les persones estableixen al llarg de la seva vida, i que solen seguir sempre el mateix patró. Aquest seria el seu vessant “imaginari”, que ja va observar Freud en el seu temps, però n'hi ha d'altres. Així, des del vessant “simbòlic”, articulat per Lacan, podem nomenar aquesta transferència com “Subjecte suposat Saber” (SsS), i definir-la com el fet de suposar que el que ens falta per entendre el símptoma i resoldre'l és un saber, i que algú el detenta. És aquesta suposició la que fa possible que algú consulti un metge, un bruixot, un psicoanalista, un psicòleg, un astrofísic, etc... per mirar d'esbrinar el que li pugui estar passant. Una altra cosa és el maneig que aquell a qui es suposa el saber faci d'aquest poder. A diferència de les altres pràctiques, al psicoanalista li està vetat identificar-se amb aquest lloc de saber, i és des de la seva “ignorància” com pot operar perquè el saber es produeixi del costat de l'analitzant, condició que no sempre es compleix com cal.
En altres pràctiques diverses es fa un ús molt diferent d'aquesta capacitat de “transferir”, identificant-se amb el lloc de qui sap i oferint al subjecte el saber que li convé, basat en una experiència més o menys contrastable “científicament”, o simplement en “l'evidència”, cosa que no dista gaire, si més no a nivell significant, de “la vidència”. D'aquest ús, que en diem “suggestió”, i que va de la mà de la “seducció”, se'n desprenen molts efectes “terapèutics” que porten al subjecte a una dependència irresoluble d'aquell a qui es lliga, amb les seves conseqüències, de vegades molt greus. La psicoanàlisi no és una ciència, i menys encara una “falsa ciència” com les que tan de moda estan avui en dia. Tampoc es tracta de la “e-vidència”, doncs no fa ús de la mirada, sinó de la paraula, o millor dit, de la seva escolta. És un clínica que permet al subjecte posar de nou el seu símptoma a treballar “sota transferència” (vessant “real”: tercer registre que faltava posar en sèrie amb els dos anteriors), de manera que en desplegar el seu malestar actual en relació al psicoanalista, li permet una nova relació transferencial que està destinada a acabar, a dissoldre's, i a fer d'ell algú plenament independent, responsable finalment del seu destí. És clar que aquest altre enfocament del que és o no “lícit” en els usos de la capacitat del subjecte en suposar un saber en l'altre implica una dimensió ètica que no és observada en altres maneres d'abordar el malestar humà.
|
|
| I. EL RESSORT DE L'AMOR. UN COMENTARI DE “EL BANQUET” DE PLATÓ Isidre Bosch |
|
1 |
Decorat i personatges. La metàfora de l'amor (Cap. 1, 2 i 3) |
2 |
El desig versus el bé i l'harmonia (Cap. 4 i 5) |
3 |
Amor, desig i castració (Cap. 6, 7 i 8) |
4 |
L' agalma i la interpretació analítica (Cap. 9, 10 i 11) |
| II. L'OBJECTE DEL DESIG I LA DIALÈCTICA DE LA CASTRACIÓ Montserrat Pallejà |
|
5 |
Transferència i contratransferència (Cap. 12 i 13) |
6 |
Estadis libidinals: oral, anal, ...genital? (Cap. 14 i 15) |
7 |
El símbol Fi i el complex de castració (Cap. 16 i 17) |
8 |
La presència real (Cap. 18) |
| III. EL MITE D'ÈDIP AVUI Manel Rebollo |
|
9 |
El pare en l'origen de la llei (Cap. 19 i 20) |
10 |
El desig copsat en el fantasma (Cap. 21 i 22) |
11 |
Ideal, identifiació i tret unari (Cap. 23 i 24) |
12 |
L'objecte a : de l'angoixa al desig (Cap. 25, 26 i 27) |
Curs 2009-2010
LES PSICOSIS,
Llibre 3 del Seminari de Jacques LacanDirecció
Montserrat Pallejà
Calendari
ESTRUCTURA DEL FENOMEN PSICÒTIC Montserrat Pallejà Introducció a la qüestió de les psicosis (Cap. 1 i 2)
La dissolució imaginaria i la frase simbòlica (Cap. 7 i 8)
DEL SIGNIFICANT I EL SIGNIFICAT Isidre Bosch
Què es una dona? (Cap. 13 i 14) El significant primordial i la falta de significant (Cap. 15 i 16) Metàfora i metonímia (Cap. 17 i 18) ELS ENTORNS DEL FORAT Manel Rebollo Freud en el segle (Cap. 19 i 20) El pare, punt d’encoixinat. El sentit i l’escansió(Cap. 21 i 22) La carretera principal i el significant: ser pare (Cap. 23 i 24) Funció del pare i complex de castració (Cap. 25) Conclusions
Curs 2008-2009
La Tècnica psicoanalítica de Sigmund Freud
segons l’ensenyament de Jacques LacanIntroducció a la lectura de l’obra de Freud a partir de l’ensenyament de Jacques Lacan.
Seminari 1 de Lacan: “Els escrits tècnics de Freud”
Direcció
Montserrat Pallejà
|
|
| EL MOMENT DE LA RESISTÈNCIA Montserrat Pallejà | |
1 |
Introducció als “Escrits
Tècnics” de Freud. Cap. 1 |
2 |
La resistència
i les defenses. Cap. 2 i 3 |
3 |
El jo i
l’altre jo. Cap. 4 |
4 |
La Negació (Verneinung)
segons Freud. Cap. 5 |
| EL REGISTRE IMAGINARI Matilde Pelegrí | |
5 |
Anàlisi del discurs i anàlisi
del jo. Cap. 6 |
6 |
La
tòpica Imaginària. Cap. 7 i 8 |
7 |
El
narcisisme. Cap. 9 i 10 |
8 |
Ideal del jo i jo ideal. Cap. 11 |
| MÉS ENLLÀ DE LA PSICOLOGIA Isidre Bosch | |
9 |
El retorn del reprimit. Cap. 12 |
10 |
Desig
i libido. Cap. 13 i 14 |
11 |
El
nucli de la repressió. Cap. 15 |
12 |
Relació d’objecte
i relació intersubjectiva. Cap. 16 i 17 |
| LA PARAULA SOTA TRANSFERÈNCIA Manel Rebollo | |
13 |
L’ordre
simbòlic. Cap. 18 |
14 |
La paraula
crea la significació. Cap. 19 i 20 |
15 |
La
veritat sorgeix de l’equivocació. Cap. 21 |
16 |
El
concepte de l’anàlisi. Cap. 22
|
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Freud, Sigmund (en Obras Completas)
El método psicoanalítico de Freud (1904)
Amorrortu, Vol. 7, pp. 237-242
Biblioteca Nueva, Vol. 3, pp. 1003-1006Sobre psicoterapia (1904)
Amorrortu, Vol. 7, pp. 247-253
B.N.,Vol. 3, pp. 1007-1013Las perspectivas futuras de la terapia psicoanalítica (1910)
Amorrortu, Vol. 11, pp. 133-142
El porvenir de la terapia psicoanalítica
B.N., Vol. 5, pp. 1564-1570Sobre el psicoanálisis “silvestre” (1910)
Amorrortu, Vol. 11, pp. 221-227
B.N., Vol. 5, pp. 1571-1574El uso de la interpretación de los sueños en el psicoanálisis (1911)
Amorrortu, Vol. 12, pp. 87-92
El empleo de la interpretación de los sueños en el psicoanálisis
B.N., Vol. 5, pp. 1644-1647La dinámica de la transferencia (1912)
Amorrortu, Vol. 12, pp. 97-105
B.N., Vol. 5, pp. 1648-1653Consejos al médico sobre el tratamiento psicoanalítico (1912)
Amorrortu, Vol. 12, pp. 111-119
Consejos al médico en el tratamiento psicoanalítico
B.N., Vol. 5, pp. 1654-1660Sobre la iniciación del tratamiento (1913)
Amorrortu., Vol. 12, pp. 125-144
La iniciación del tratamiento (1913)
B.N., Vol. 5, 1661-1674Recordar, repetir y reelaborar (1914)
Amorrortu, Vol 12, pp. 149-157
Recuerdo, repetición y elaboración
B.N., Vol. 5, pp. 1683-1688Puntualizaciones sobre el amor de transferencia (1915)
Amorrortu, Vol. 12, pp. 163-174
Observaciones sobre el “amor de transferencia”
B.N., Vol. 7, pp. 5, pp. 1689-1696Nuevos caminos de la terapia psicoanalítica (1918)
Amorrortu, Vol. 17, pp. 155-163
B.N., Vol. 7, pp. 2457-2462
Lacan, Jacques
Los escritos técnicos de Freud (1953-1954)
El Seminario, libro 1, Ed. PaidósPodeu trobar aquests textos clicant aquí
Curs
2007-2008
Estructures clíniques; diagnòstic i tractament
Curs 2007-2008El Seminari de Fonaments té per objectiu facilitar eines teòriques i pràctiques sorgides de l'ensenyament de Freud i Lacan per abordar el diagnòstic i el tractament psicoanalític en funció de les diferents estructures clíniques.
La modalitat de treball es basa en l'estudi de casos paradigmàtics de la literatura psicoanalítica freudiana, com el cas Schreber , el cas Dora i el cas Home de les rates, i els comentaris que d'ells ne fa Lacan al llarg dels seus Escrits i Seminaris. També comptarem amb presentacions de casos clínics dels docents i d’alguns alumnes.
|
|
| ESTRUCTURES CLÍNIQUES I DIAGNÒSTIC Isidre Bosch | |
1 |
El
diagnòstic en psiquiatria i en psicoanàlisi; fenomenologia versus estructura |
2 |
Les entrevistes preliminars: funció diagnòstica |
3 |
Diagnòstic
diferencial: neurosi i psicosi |
4 |
La perversió com
estructura: una aproximació diagnòstica |
| LES PSICOSIS Montserrat Pallejà | |
5 |
La psicosi segons Freud: el cas Schreber |
6 |
La psicosi
segons Lacan: l'esquema R |
7 |
De l’amor
de transferència al Subjecte suposat saber. |
8 |
La psicosi en la infància |
| LA HISTÈRIA Manel Rebollo | |
9 |
La histèria segons Freud: El cas Dora |
10 |
Estructura
de la histèria segons Lacan: el desig insatisfet |
11 |
La histèria en la infància:
estudi d'un cas clínic |
12 |
La histèria
en la infància: estudi d'un cas clínic |
| LA NEUROSI OBSESSIVA Matilde Pelegrí | |
13 |
La neurosi
obsessiva segons Freud: L'home de les rates |
14 |
Estructura de la neurosi obsessiva segons
Lacan: el desig impossible |
15 |
Entrada
en anàlisi i direcció de la cura en la neurosi
obsessiva: fragments clínics |
15 |
Psicoanàlisi
amb nens: construcció de la neurosi obsessiva en la infància |
Curs
2006-2007
Fonaments conceptuals de la clínica
psicoanalítica: de S. Freud a J. Lacan
Aquest curs vol ser una eina per aquelles persones que, tenint algunes nocions de psicoanàlisi, volen aprofundir en els seus conceptes teòrics i en la seva aplicació clínica.
Està obert a aquells estudiants i professionals interessats en els ensenyament de Sigmund Freud i Jacques Lacan i en l'aplicació d'aquests coneixements a la seva pràctica.
L’INCONSCIENT Manel
Rebollo |
- El subjecte
de la ciència i el subjecte de la psicoanàlisi:
de Descartes a Freud. |
-La xarxa de significants i l’estructura
subjectiva: Real, Simbòlic i Imaginari. |
- Les formacions
del Inconscient: somni, lapsus i acudit. El Símptoma. |
| LA REPETICIÓ Isidre Bosch |
- La repressió i
el retorn del reprimit. |
- Desplaçament del símptoma i
inèrcia
del fantasma. |
- Indestructibilitat
del desig. |
| LA TRANSFERÈNCIA Manel Rebollo |
- De l’amor
de transferència al Subjecte suposat saber. |
- Transferència i resistència. |
- Passatge a l’acte
i acting-out. |
| LA PULSIÓ Montserrat Pallejà |
- El subjecte de la
ciència i el subjecte de la psicoanàlisi: de Descartes
a Freud. |
- La xarxa de significants i l’estructura
subjectiva: Real, Simbòlic i Imaginari. |
- Producció de
l’objecte a. |
| LA TÈCNICA PSICOANALÍTICA |
- Intervencions de
l’analista:
la interpretació. |
- Posició de l’analista: l’acte
analític. |
- Desig de l’analista
i finals d’anàlisi. Manel Rebollo |
Seminari de Conexions "L'Angoixa"
El curs 1962-1963, Jacques Lacan va dedicar
el seu Seminari a treballar sobre el tema de l'angoixa. Es tracta de
l'últim dels seus seminaris de l'època del retorn
a Freud , i l'any següent es dedicarà a iniciar el
seu propi ensenyament, incloent Freud, però incorporant-hi la
seva pròpia producció conceptual.
En aquest Seminari de Connexions pretenem establir diverses interlocucions
amb altres camps del saber, com ara la Filosofia i l'Antropologia, per seguir
apostant per un debat seriós amb els actors actuals de les últimes
elaboracions discursives sobre el que alguns ne diem “angoixa”.
1 |
L’angoixa
en Pascal i Kierkegaard |
2 |
L’angoixa en Heidegger Intervé: Enrique
Gómez, doctor en Filosofia i escriptor. |
3 |
Respostes psiquiàtriques a l’angoixa Intervé: Joan
Peña, psiquiatre. Director mèdic
de l’Institut |
4 |
Angoixa i fi dels temps: Narratives d'aflicció entre els "madiha" de l'Amazònia Intervé: Àngel
Martínez, Doctor en Antropologia. Professor
d’Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili |